Estudi. La mobilitat a Barcelona en la nova normalitat

Estudi que analitza els canvis d’hàbits en la mobilitat dels ciutadans de Barcelona i lrsquo;àrea...

Estudi que analitza els canvis d’hàbits en la mobilitat dels ciutadans de Barcelona i l’àrea metropolitana causats per la pandèmia de coronavirus. Conclou que un de cada tres ciutadans ha canviat el seu mode de transport habitual a causa de la covid-19.

Categoria:Seguretat viària |Subcategoria:Persones |Tipus de contingut:Informes i Estudis| Etiqueta:transport públic,bicicleta,motos,salut

Objectius

La pandèmia està modificant els patrons de mobilitat urbana. D’una banda, per motius sanitaris, davant la necessitat de mantenir la distància física i extremar la higiene i, de l’altra, per la reducció dels desplaçaments degut a la pèrdua de llocs de treball, l’increment del teletreball i la limitació dels moviments no imprescindibles.

En aquest nou context, a Barcelona s’estan fent 1.125.000 desplaçaments diaris menys que abans de la pandèmia i molts ciutadans opten per utilitzar modes de transport individuals mentre que el transport públic pateix una davallada molt significativa d’usuaris. Alhora, les administracions han adoptat mesures encaminades a facilitar els desplaçaments a peu i en bicicleta i a higienitzar i incrementar la freqüència del transport públic. Com a conseqüència de tot plegat, la qualitat de l’aire ha millorat.

Conclusions

Les principals conclusions de l'estudi indiquen el següent:

  • Els modes individuals, com anar a peu, en bicicleta o en cotxe, són els que atrauen més usuaris i també lideren les preferències dels que encara no han canviat de mode de transport però tenen previst fer-ho.
  • Els ciutadans que utilitzen el cotxe per anar a la feina o a estudiar són gairebé el doble que abans de la pandèmia: a dins de Barcelona, han passat del 24% al 47%, i a la resta de l’àrea metropolitana, del 27% al 52%.
  • La mobilitat a peu també ha atret molts ciutadans, sobretot a l’interior de la ciutat: abans, 1 de cada 4 (24%) optaven per anar a peu quan es desplaçaven per Barcelona, i ara ho fan 1 de cada 3 (34%).
  • De les mesures implantades a l’espai públic, les que reben una millor valoració són les relacionades amb el control sanitari al transport públic i amb l’increment de la xarxa ciclista, i les que generen un rebuig majoritari són les que limiten l’estacionament del vehicle privat.
  • En general, els nous espais a les calçades habilitats per als vianants no es fan servir: Via Laietana (0,5%), Gran Via (4%), Consell de Cent (13%) o Rocafort (16%), amb l’excepció del carrer Girona, on gairebé la meitat sí que l’aprofiten (48%).
  • El 20% dels ciutadans de Barcelona i l’àrea metropolitana que tenen feina teletreballen cada dia i un 20% addicional combinen feina presencial i teletreball, el que representa una reducció superior a un milió de desplaçaments diaris respecte els nivells anteriors a la pandèmia.
  • La qualitat de l’aire s’ha situat en nivells de compliment dels indicadors fixats per la UE i l’OMS respecte el NO2, també a les estacions de mesura en zones de trànsit.

Recomanacions

A l'últim, l'estudi assenyala que la situació generada per la covid-19 i el confinament fa necessari un replantejament de la planificació de la mobilitat amb una visió metropolitana i que tingui en compte totes les opcions de mobilitat (anar a peu, en bicicleta, en VMP, en transport públic i privat i en vehicles compartits). L'objectiu principal és garantir la resiliència de tot el sistema davant la “nova normalitat”.

En aquest sentit, el RACC planteja les següents recomanacions a l'administració pública:

  • Minimitzar el volum de desplaçaments i distribuir-los en el temps, promovent el teletreball i la flexibilitat horària.
  • Dotar de seguretat a la micromobilitat (bicicletes, patinets...) en els desplaçaments interns de la ciutat, mitjançant l'increment d'espais segurs, substituint les voreres-bici per carrils bici a la calçada, la implantació d'un urbanisme tàctic segur, o la reducció de la velocitat dels VMP.
  • Generar un sistema de transport públic competitiu i fiable, abaratint les tarifes en hores de menor ús per aplanar l’hora punta, destinant espai dels vagons a bicicletes i patinets o incrementant la inversió en transport públic de 0 emissions.
  • Implantar un sistema d’avaluació de les actuacions d’urbanisme dinàmic, mantenint la vorera ampliada del carrer Girona (remodelació del carrer) i retirant la resta de voreres avaluades.
  • Impulsar la mobilitat compartida, mitjançant l'increment de les llicències per estendre els serveis als municipis de la primera corona i la integració de la mobilitat compartida amb els títols del transport públic.
  • Fomentar l’ús racional i eficient del vehicle privat, mitjançant una xarxa d'estacionaments dissuasius a les estacions de transport públic metropolitanes (park&ride), l’ús dels carrils VAO als accessos metropolitans i l'acceleració del procés d’electrificació.
  • Reformar el sistema de distribució de mercaderies, garantint espais de càrrega i descàrrega que evitin les invasions de voreres i l’aparcament en doble fila, avançant cap a un parc de vehicles més net amb ajuts a l’electrificació i creant centres logístics a nivell de districte per a l’e-commerce.

Més informació

Nota de premsa. 1 de cada 3 ciutadans de Barcelona ha canviat el seu mode de transport habitual a causa de la covid-19